CASA VICENS  (Antoni Gaudi)

La Casa Vicens és un edifici modernista situat a Barcelona, al districte de Gràcia. Obra d'Antoni Gaudí, va ser el primer projecte d'importància de l'arquitecte. Es va construir entre el 1883 i el 1885, tot i que Gaudí va elaborar-ne el projecte original entre 1878 i 1880. L'obra s'emmarca en un estil orientalista, pròxim al neomudèjar, encara que interpretat de manera personal, amb el segell d'originalitat que Gaudí aportava als seus projectes. En aquesta obra, Gaudí va esbossar per primer cop alguns dels seus recursos constructius que serien habituals en l'eclosió del modernisme. En el seu moment va ser una obra molt comentada i que va causar una gran sensació entre el públic de l'època. En la data en la qual es va construir l'edifici, Gràcia era encara un nucli urbà independent de Barcelona i posseïdor d'ajuntament propi, amb la categoria de vila, encara que actualment és un districte de la ciutat.

El projecte original presentava un gran espai enjardinat a banda de la casa, però amb el temps el terreny es va anar parcel·lant i venent progressivament per a la construcció d'edificis d'habitatges. En l'actualitat, el conjunt es redueix, amb prou feines, a la casa i a un petit espai circumdant. Per tal d'aprofitar-ne l'espai, Gaudí va realitzar un projecte de tres façanes, amb la casa adossada per mitjà d'una paret mitgera a un convent contigu. El 1925 es va projectar una ampliació de la casa i que es va encarregar a l'arquitecte català. Tanmateix, ell va refusar-lo i el va proposar a un dels seus deixebles, Joan Baptista Serra, que va realitzar una nova crugia amb l'estil original de Gaudí, i també amb la inclusió d'una nova façana —una aportació que va culminar en un edifici a quatre vents.

Es considera que la Casa Vicens pertany a l'etapa orientalista de Gaudí (1883-1888), un període en què l'arquitecte va realitzar una sèrie d'obres de marcada inspiració en l'art del Pròxim i Llunyà Orient (l'Índia, Pèrsia, el Japó), així com en l'art islàmic hispànic, principalment el mudèjar i nassarita. Gaudí va emprar en aquesta època, amb gran profusió, la decoració en rajola ceràmica, els arcs mitrals i també les cartel·les de maó vist i rematades en forma de templet o cúpula.

L'edifici va ser declarat Monument historicoartístic el 1969 amb el número de registre 52-MH-EN, Bé d'Interès Cultural el 1993 amb la referència RI-51-0003823 i, finalment, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2005 amb la referència 320bis.

Fotos: 26 de maig de 2024