XEMENEIES. El fum invisible de Sabadell

Sabadell és un espai lliure de fum. Fàbriques restaurades, reaprofitades, i algunes d’abandonades. Però la memòria perviu en les protagonistes anònimes del passat fabril que continuen dretes: les xemeneies. Com aquesta, de la fàbrica Llagostera i Sampere.

L’actual edifici museístic del Vapor Buxeda Vell. Davant, una plaça buida on també hi havia una fàbrica; al costat, un bloc de pisos.

La xemeneia d’Artèxtil, antiga fàbrica situada a la Gran Via, carrer de Covadonga avall. Artèxtil va ser fundada per Josep Garcia-Planas i dissenyada per l’arquitecte Santiago Casulleras. Està parcialment enderrocada. Al fons, la Torre de l’Aigua.

El Joaquim enyora els temps de la fàbrica Garriga Germans, la xemeneia de la qual té darrere. En guarda un record que no només explica, sinó que destil·la. És la seva història de vida.



Sota la xemeneia de la FYTISA, l’Antoni valora el pas del carbó al petroli, el gas i l’electricitat. Es refereix diverses vegades als veïns i les seves queixes per la contaminació. Hi va fer el que va poder sempre.

Genís Ribé ens mostra la xemeneia del Vapor Gran del Cotó, de planta circular i cos troncocònic, com gairebé totes les xemeneies sabadellenques.

Qualsevol foraster que arribés a Sabadell un segle enrere, sabia sense que ningú li ho expliqués que la ciutat era una urbs industrial. Fumeroles per tot arreu indicaven la direcció del vent i, sobretot, l’activitat i l’estil de vida seguits per milers de persones. En la imatge panoràmica, presa pels volts del 1890, el fum de les xemeneies està pintat sobre l’original. (Fotografia cedida per l’Arxiu Històric de Sabadell)

Entre un dels talussos de la conca del Ripoll i el seu pas amb les estructures de l’antic pont, hi ha la fàbrica de Cal Grau, que té la xemeneia més alta, de 52,7 metres.

Una gran illa industrial de forma rectangular encaixada entre els últims edificis abans d’arribar a la riba del Ripoll i el transitat carrer de Bruges. Això, en l’actualitat, és la fàbrica Artèxtil. Meitat edificis industrials abandonats i meitat solar sense ús. I al mig, la xemeneia, una de les poques que no té la característica forma cilíndrica.

La xemeneia de Cal Jepó Nou, en el moment del seu enderroc la tardor del 1973. Fins al 1945, va ser la més alta de tota la ciutat, amb 48 metres d’alçària. (Fotografia feta per Pere Vidal i Miquel, cedida per l’Arxiu Fotogràfic de la Unió Excursionista de Sabadell)

La maqueta en tres dimensions i a escala del Vapor Buxeda Vell. En el detall de la llegenda, s’hi denota l’espai actual. A la recreació, el casal dels Buxeda presideix la cantonada del carrer de Sant Pau i d’Alemanya.

La xemeneia de l’antic Vapor Buxeda Nou, visiblement escapçada. Ho fou el 1975, per evitar-ne la caiguda i la ruïna totals. Fa tan sols dos minuts, per aquest ampli vestíbul exterior, hi rondaven infants de l’escola bressol que es va instal·lar en part de l’antiga fàbrica rehabilitada. 

La xemeneia del Vapor Codina, construït entre els anys 1879 i 1880 per Manel Folguera i Francesc Renom. Des del seu origen, a la fàbrica es va llogar la força energètica i els espais productius. Actualment, una nau acull l’Oficina Municipal d’Habitatge; una altra, l’Oficina Jove.