FOTOGRAFIES DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA ACOLORIDES
Del compte de Twitter @CatalunyaColor vaig recollint aquestes fotos de moments rellevants de la història de Catalunya. Moltes d'elles segur que ja les coneixem en blanc i negre.
1990. Moria afusellat Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat de ser el principal instigador de la revolta de la Setmana Tràgica. Va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català, creador de l'Escola Moderna. AD
El 1897 tenia lloc l’última execució pública de Barcelona, a la Presó de Reina Amàlia. Aquest edifici, símbol de la repressió sobre la gent humil del Barri Xino, fou enderrocat pels anarquistes el 1936.
El 1897 tenia lloc l’última execució pública de Barcelona, a la Presó de Reina Amàlia. Aquest edifici, símbol de la repressió sobre la gent humil del Barri Xino, fou enderrocat pels anarquistes el 1936.
Aquesta presó, coneguda com la «presó vella», es va construir sobre un convent cremat en la "bullanga" de 1835, on actualment hi ha la plaça de Folch i Torres. Es va inaugurar el 1938, i tot i tenir capacitat per 300 presos, n'hi va arribar a haver 1.500. Antoni Esplugas, 1895
Aquesta presó, coneguda com la «presó vella», es va construir sobre un convent cremat en la "bullanga" de 1835, on actualment hi ha la plaça de Folch i Torres. Es va inaugurar el 1938, i tot i tenir capacitat per 300 presos, n'hi va arribar a haver 1.500. Antoni Esplugas, 1895
Samuel C. Willis. Nascut a Filadèlfia el 1914, va arribar a Espolla (Alt Empordà) el 20 de juny de 1937, per unir-se a la Brigada Abraham Lincoln. Va desaparèixer en combat, entre Belchite i Casp, el 17 de març de 1938. A/D @LincolnBrigade
1990. Moria afusellat Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat de ser el principal instigador de la revolta de la Setmana Tràgica. Va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català, creador de l'Escola Moderna. AD
El 1897 tenia lloc l’última execució pública de Barcelona, a la Presó de Reina Amàlia. Aquest edifici, símbol de la repressió sobre la gent humil del Barri Xino, fou enderrocat pels anarquistes el 1936.
El 1897 tenia lloc l’última execució pública de Barcelona, a la Presó de Reina Amàlia. Aquest edifici, símbol de la repressió sobre la gent humil del Barri Xino, fou enderrocat pels anarquistes el 1936.
Aquesta presó, coneguda com la «presó vella», es va construir sobre un convent cremat en la "bullanga" de 1835, on actualment hi ha la plaça de Folch i Torres. Es va inaugurar el 1938, i tot i tenir capacitat per 300 presos, n'hi va arribar a haver 1.500. Antoni Esplugas, 1895
Front d'Aragó, els primers dies de guerra civil. Robert Capa. @ICPhotog
Samuel C. Willis. Nascut a Filadèlfia el 1914, va arribar a Espolla (Alt Empordà) el 20 de juny de 1937, per unir-se a la Brigada Abraham Lincoln. Va desaparèixer en combat, entre Belchite i Casp, el 17 de març de 1938. A/D @LincolnBrigade
Bombes casolanes utilitzades durant la guerra civil. A/D
Barcelona, 1965. A/D @historydefined
El 1908 naixia Mercè Rodoreda i Gurguí a Barcelona. Considerada l'escriptora contemporània en català més influent, destacà per obres com "La plaça del Diamant" i "Mirall Trencat". A l'esquerra, amb Joan Sales, Núria Folch i Joan Triadú AD/Pere Català
Finalment, el 1913 la Via Laietana quedarà oberta a la circulació, i es començaran a construir alguns dels edificis que hi ha en l'actualitat. Brangulí, 1913
Finalment, el 1913 la Via Laietana quedarà oberta a la circulació, i es començaran a construir alguns dels edificis que hi ha en l'actualitat. Brangulí, 1913
Les obres es van aprofitar per construir-hi túnels pel metro i per al clavegueram moderns. Brangulí, 1911-1913
El Carrer Graciamat. Brangulí, 1909
Girona, dècada de 1950. Dona rentant roba a l'aiguabarreig del Ter amb l'Onyar. A/D @AbansGirona
El 1908 naixia Mercè Rodoreda i Gurguí a Barcelona. Considerada l'escriptora contemporània en català més influent, destacà per obres com "La plaça del Diamant" i "Mirall Trencat". A l'esquerra, amb Joan Sales, Núria Folch i Joan Triadú AD/Pere Català
Finalment, el 1913 la Via Laietana quedarà oberta a la circulació, i es començaran a construir alguns dels edificis que hi ha en l'actualitat. Brangulí, 1913
Finalment, el 1913 la Via Laietana quedarà oberta a la circulació, i es començaran a construir alguns dels edificis que hi ha en l'actualitat. Brangulí, 1913
Les obres es van aprofitar per construir-hi túnels pel metro i per al clavegueram moderns. Brangulí, 1911-1913
Les obres es van aprofitar per construir-hi túnels pel metro i per al clavegueram moderns. Brangulí, 1911-1913
El Carrer Graciamat. Brangulí, 1909
El C/de les Donzelles Brangulí, 1909.
Carrer de l'oli. Brangulí, 1909.
El C/de les Donzelles Brangulí, 1909.
El C/de la Tapineria. Brangulí, 1909.
El C/Arc de la Glòria. Brangulí, 1909
El C/Arc de la Glòria. Brangulí, 1909
El C/Arc de la Glòria. Brangulí, 1909
El C/de les Tres Voltes. Brunet, 1908/Brangulí, 1909
El C/de les Tres Voltes. Brunet, 1908/Brangulí, 1909
El carrer Filateres, amb els rètols de les agències de transport. Al fons, la façana posterior de la casa del Gremi de Calderers.
Brangulí
El C/de les Tres Voltes. Brunet, 1908/Brangulí, 1909
El C/Arc de l'Infern, amb els seus edificis medievals i finestres gòtiques. Brunet, 1908
El carrer Manresa, amb la seva volta. Francesc Brunet, 1908
El C/Riera de Sant Joan, on hi havia el palau del Marquès de Sentmenat Brangulí, 1909
El C/Riera de Sant Joan, on hi havia el palau del Marquès de Sentmenat Brangulí, 1909
El C/Riera de Sant Joan, on hi havia el palau del Marquès de Sentmenat Brangulí, 1909
El C/Riera de Sant Joan, on hi havia el palau del Marquès de Sentmenat Brangulí, 1909
L'obertura de la Via Laietana (1908-1913) va suposar el desplaçament forçat de més de 10.000 barcelonins, a més de la destrucció d'un barri sencer, amb nombrosos edificis de gran valor patrimonial. Voleu veure com era aquest barri a través d'imatges acolorides amb IA?
L'obertura de la Via Laietana (1908-1913) va suposar el desplaçament forçat de més de 10.000 barcelonins, a més de la destrucció d'un barri sencer, amb nombrosos edificis de gran valor patrimonial. Voleu veure com era aquest barri a través d'imatges acolorides amb IA?
El C/Arcs de Jonqueres, que acabava a la plaça Jonqueres
El C/Arcs de Jonqueres, que acabava a la plaça Jonqueres
L'obertura de la Via Laietana (1908-1913) va suposar el desplaçament forçat de més de 10.000 barcelonins, a més de la destrucció d'un barri sencer, amb nombrosos edificis de gran valor patrimonial. Voleu veure com era aquest barri a través d'imatges acolorides amb IA?
L'obertura de la Via Laietana (1908-1913) va suposar el desplaçament forçat de més de 10.000 barcelonins, a més de la destrucció d'un barri sencer, amb nombrosos edificis de gran valor patrimonial. Voleu veure com era aquest barri a través d'imatges acolorides amb IA?
El C/d'en Burgés, amb la volta que comunicava amb la placeta dels Argenters. Brunet, 1908
El C/Arcs de Jonqueres, que acabava a la plaça Jonqueres
Voluntaris del Batalló Thälmann de les Brigades Internacionals al front d'Aragó, a finals de 1936. Aquest batalló va estar format per 1.500 voluntaris majoritàriament alemanys i austríacs.
Alexander Wainman/David Seymour Julius Backman
Passeig de Colom de Barcelona, a la dècada de 1910.
Fons Brangulí
València, 9 d'Octubre de 1932-1933. Pancartes a favor de l'Estat Valencià. A/D
Girona, 1910. Bombers traient aigua d'un soterrani del carrer Argenteria, davant la llibreria Geli, amb una bomba de vapor.
A/D, CRDI - @girona_cat @bomberscat
Antoni Gaudí en una visita a la Sagrada Família, el 1911.
Brangulí. ANC
Voluntaris del Batalló Thälmann de les Brigades Internacionals al front d'Aragó, a finals de 1936. Aquest batalló va estar format per 1.500 voluntaris majoritàriament alemanys i austríacs.
Alexander Wainman/David Seymour Julius Backman
Passeig de Colom de Barcelona, a la dècada de 1910.
Fons Brangulí
València, 9 d'Octubre de 1932-1933. Pancartes a favor de l'Estat Valencià. A/D
Rambla de Barcelona, juliol de 1936. Civils, milicians i guàrdies d'assalt mirant el famós cartell de Cristóbal Arteche, demanant la incorporació de les dones a les milícies antifeixistes.
Agustí Centelles
