
FOTOGRAFIES DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA ACOLORIDES
Del compte de Twitter @CatalunyaColor vaig recollint aquestes fotos de moments rellevants de la història de Catalunya. Moltes d'elles segur que ja les coneixem en blanc i negre.

1990. Moria afusellat Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat de ser el principal instigador de la revolta de la Setmana Tràgica. Va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català, creador de l'Escola Moderna. AD

El 1897 tenia lloc l’última execució pública de Barcelona, a la Presó de Reina Amàlia. Aquest edifici, símbol de la repressió sobre la gent humil del Barri Xino, fou enderrocat pels anarquistes el 1936.

El 1897 tenia lloc l’última execució pública de Barcelona, a la Presó de Reina Amàlia. Aquest edifici, símbol de la repressió sobre la gent humil del Barri Xino, fou enderrocat pels anarquistes el 1936.

Aquesta presó, coneguda com la «presó vella», es va construir sobre un convent cremat en la "bullanga" de 1835, on actualment hi ha la plaça de Folch i Torres. Es va inaugurar el 1938, i tot i tenir capacitat per 300 presos, n'hi va arribar a haver 1.500. Antoni Esplugas, 1895

Aquesta presó, coneguda com la «presó vella», es va construir sobre un convent cremat en la "bullanga" de 1835, on actualment hi ha la plaça de Folch i Torres. Es va inaugurar el 1938, i tot i tenir capacitat per 300 presos, n'hi va arribar a haver 1.500. Antoni Esplugas, 1895

Samuel C. Willis. Nascut a Filadèlfia el 1914, va arribar a Espolla (Alt Empordà) el 20 de juny de 1937, per unir-se a la Brigada Abraham Lincoln. Va desaparèixer en combat, entre Belchite i Casp, el 17 de març de 1938. A/D @LincolnBrigade

1990. Moria afusellat Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat de ser el principal instigador de la revolta de la Setmana Tràgica. Va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català, creador de l'Escola Moderna. AD

El 1897 tenia lloc l’última execució pública de Barcelona, a la Presó de Reina Amàlia. Aquest edifici, símbol de la repressió sobre la gent humil del Barri Xino, fou enderrocat pels anarquistes el 1936.

El 1897 tenia lloc l’última execució pública de Barcelona, a la Presó de Reina Amàlia. Aquest edifici, símbol de la repressió sobre la gent humil del Barri Xino, fou enderrocat pels anarquistes el 1936.

Aquesta presó, coneguda com la «presó vella», es va construir sobre un convent cremat en la "bullanga" de 1835, on actualment hi ha la plaça de Folch i Torres. Es va inaugurar el 1938, i tot i tenir capacitat per 300 presos, n'hi va arribar a haver 1.500. Antoni Esplugas, 1895

Front d'Aragó, els primers dies de guerra civil. Robert Capa. @ICPhotog

Samuel C. Willis. Nascut a Filadèlfia el 1914, va arribar a Espolla (Alt Empordà) el 20 de juny de 1937, per unir-se a la Brigada Abraham Lincoln. Va desaparèixer en combat, entre Belchite i Casp, el 17 de març de 1938. A/D @LincolnBrigade

Bombes casolanes utilitzades durant la guerra civil. A/D

Barcelona, 1965. A/D @historydefined

El 1908 naixia Mercè Rodoreda i Gurguí a Barcelona. Considerada l'escriptora contemporània en català més influent, destacà per obres com "La plaça del Diamant" i "Mirall Trencat". A l'esquerra, amb Joan Sales, Núria Folch i Joan Triadú AD/Pere Català

Finalment, el 1913 la Via Laietana quedarà oberta a la circulació, i es començaran a construir alguns dels edificis que hi ha en l'actualitat. Brangulí, 1913

Finalment, el 1913 la Via Laietana quedarà oberta a la circulació, i es començaran a construir alguns dels edificis que hi ha en l'actualitat. Brangulí, 1913

Les obres es van aprofitar per construir-hi túnels pel metro i per al clavegueram moderns. Brangulí, 1911-1913

El Carrer Graciamat. Brangulí, 1909

Girona, dècada de 1950. Dona rentant roba a l'aiguabarreig del Ter amb l'Onyar. A/D @AbansGirona

El 1908 naixia Mercè Rodoreda i Gurguí a Barcelona. Considerada l'escriptora contemporània en català més influent, destacà per obres com "La plaça del Diamant" i "Mirall Trencat". A l'esquerra, amb Joan Sales, Núria Folch i Joan Triadú AD/Pere Català

Finalment, el 1913 la Via Laietana quedarà oberta a la circulació, i es començaran a construir alguns dels edificis que hi ha en l'actualitat. Brangulí, 1913

Finalment, el 1913 la Via Laietana quedarà oberta a la circulació, i es començaran a construir alguns dels edificis que hi ha en l'actualitat. Brangulí, 1913

Les obres es van aprofitar per construir-hi túnels pel metro i per al clavegueram moderns. Brangulí, 1911-1913

Les obres es van aprofitar per construir-hi túnels pel metro i per al clavegueram moderns. Brangulí, 1911-1913

El Carrer Graciamat. Brangulí, 1909

El C/de les Donzelles Brangulí, 1909.

Carrer de l'oli. Brangulí, 1909.

El C/de les Donzelles Brangulí, 1909.

El C/de la Tapineria. Brangulí, 1909.

El C/Arc de la Glòria. Brangulí, 1909

El C/Arc de la Glòria. Brangulí, 1909

El C/Arc de la Glòria. Brangulí, 1909

El C/de les Tres Voltes. Brunet, 1908/Brangulí, 1909

El C/de les Tres Voltes. Brunet, 1908/Brangulí, 1909

El carrer Filateres, amb els rètols de les agències de transport. Al fons, la façana posterior de la casa del Gremi de Calderers.
Brangulí

El C/de les Tres Voltes. Brunet, 1908/Brangulí, 1909

El C/Arc de l'Infern, amb els seus edificis medievals i finestres gòtiques. Brunet, 1908

El carrer Manresa, amb la seva volta. Francesc Brunet, 1908

El C/Riera de Sant Joan, on hi havia el palau del Marquès de Sentmenat Brangulí, 1909

El C/Riera de Sant Joan, on hi havia el palau del Marquès de Sentmenat Brangulí, 1909

El C/Riera de Sant Joan, on hi havia el palau del Marquès de Sentmenat Brangulí, 1909

El C/Riera de Sant Joan, on hi havia el palau del Marquès de Sentmenat Brangulí, 1909

L'obertura de la Via Laietana (1908-1913) va suposar el desplaçament forçat de més de 10.000 barcelonins, a més de la destrucció d'un barri sencer, amb nombrosos edificis de gran valor patrimonial. Voleu veure com era aquest barri a través d'imatges acolorides amb IA?

L'obertura de la Via Laietana (1908-1913) va suposar el desplaçament forçat de més de 10.000 barcelonins, a més de la destrucció d'un barri sencer, amb nombrosos edificis de gran valor patrimonial. Voleu veure com era aquest barri a través d'imatges acolorides amb IA?

El C/Arcs de Jonqueres, que acabava a la plaça Jonqueres

El C/Arcs de Jonqueres, que acabava a la plaça Jonqueres

L'obertura de la Via Laietana (1908-1913) va suposar el desplaçament forçat de més de 10.000 barcelonins, a més de la destrucció d'un barri sencer, amb nombrosos edificis de gran valor patrimonial. Voleu veure com era aquest barri a través d'imatges acolorides amb IA?

L'obertura de la Via Laietana (1908-1913) va suposar el desplaçament forçat de més de 10.000 barcelonins, a més de la destrucció d'un barri sencer, amb nombrosos edificis de gran valor patrimonial. Voleu veure com era aquest barri a través d'imatges acolorides amb IA?

El C/d'en Burgés, amb la volta que comunicava amb la placeta dels Argenters. Brunet, 1908

El C/Arcs de Jonqueres, que acabava a la plaça Jonqueres

Voluntaris del Batalló Thälmann de les Brigades Internacionals al front d'Aragó, a finals de 1936. Aquest batalló va estar format per 1.500 voluntaris majoritàriament alemanys i austríacs.
Alexander Wainman/David Seymour Julius Backman

Passeig de Colom de Barcelona, a la dècada de 1910.
Fons Brangulí

València, 9 d'Octubre de 1932-1933. Pancartes a favor de l'Estat Valencià. A/D

Girona, 1910. Bombers traient aigua d'un soterrani del carrer Argenteria, davant la llibreria Geli, amb una bomba de vapor.
A/D, CRDI - @girona_cat @bomberscat

Antoni Gaudí en una visita a la Sagrada Família, el 1911.
Brangulí. ANC

Voluntaris del Batalló Thälmann de les Brigades Internacionals al front d'Aragó, a finals de 1936. Aquest batalló va estar format per 1.500 voluntaris majoritàriament alemanys i austríacs.
Alexander Wainman/David Seymour Julius Backman

Passeig de Colom de Barcelona, a la dècada de 1910.
Fons Brangulí

València, 9 d'Octubre de 1932-1933. Pancartes a favor de l'Estat Valencià. A/D

Rambla de Barcelona, juliol de 1936. Civils, milicians i guàrdies d'assalt mirant el famós cartell de Cristóbal Arteche, demanant la incorporació de les dones a les milícies antifeixistes.
Agustí Centelles