FOTOGRAFIES DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA ACOLORIDES
Del compte de Twitter @CatalunyaColor vaig recollint aquestes fotos de moments rellevants de la història de Catalunya. Moltes d'elles segur que ja les coneixem en blanc i negre.
Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Francesc Pujols, Josep Maria Planes i Antoni Lòpez a Martorell, el 1930.
Gabriel Casas i Galobardes
Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Francesc Pujols, Josep Maria Planes i Antoni Lòpez a Martorell, el 1930.
Gabriel Casas i Galobardes
Després dels avenços que havia portat l'arribada de la República el 1931, l'entrada de ministres feixistes al govern d'Espanya el 1933 posa en perill el projecte republicà. Com a resposta, el catalanisme i l'esquerra convoquen una vaga general amb fortes conseqüències polítiques.
Després dels avenços que havia portat l'arribada de la República el 1931, l'entrada de ministres feixistes al govern d'Espanya el 1933 posa en perill el projecte republicà. Com a resposta, el catalanisme i l'esquerra convoquen una vaga general amb fortes conseqüències polítiques.
El 6 d'Octubre de 1934, Barcelona es va despertar amb tots els comerços tancats i nombrosos sabotatges als tramvies per aturar-ne la circulació, però sense grans aldarulls. La CNT, sindicat majoritari del moment, no recolzava la vaga.
Josep Mª Sagarra
El 6 d'Octubre de 1934, Barcelona es va despertar amb tots els comerços tancats i nombrosos sabotatges als tramvies per aturar-ne la circulació, però sense grans aldarulls. La CNT, sindicat majoritari del moment, no recolzava la vaga.
Josep Mª Sagarra
Al migdia, el comandant Pérez Farràs va distribuir 300 mossos al llarg de la Via Laietana, el carrer Jaume I i la plaça Sant Jaume per defensar el Palau de la Generalitat, a més de centenars de Guàrdies d'Asslt per tot Catalunya.
Sagarra/Brangulí
Al migdia, el comandant Pérez Farràs va distribuir 300 mossos al llarg de la Via Laietana, el carrer Jaume I i la plaça Sant Jaume per defensar el Palau de la Generalitat, a més de centenars de Guàrdies d'Asslt per tot Catalunya.
Sagarra/Brangulí
El general Batet comença a desplegar una bateria del regiment d'artilleria i una companyia d'infanteria, que ocuparan terrats i cases del centre de Barcelona. S'ordenarà que s'obrin totes les finestres i porticons de la ciutat per evitar emboscades.
Josep Dencàs, conseller de Governació, atén periodistes al Palau de la Generalitat, després de ser informat del desplegament de tropes al centre de Barcelona. El govern de Companys comença a plantejar-se la rendició veient la superioritat dels militars.
Josep Brangulí
S'iniciava una vaga general a tot l'estat, que a Barcelona acabaria amb Lluís Companys proclamant l'Estat Català. Són els coneguts com a Fets d'Octubre de 1934.
S'iniciava una vaga general a tot l'estat, que a Barcelona acabaria amb Lluís Companys proclamant l'Estat Català. Són els coneguts com a Fets d'Octubre de 1934.
Comença a haver-hi detencions de Mossos d'Esquadra, i la @guardiacivil els confisca les armes. Josep Brangulí
Es van aixecar barricades en diversos indrets de la ciutat, com aquesta al C/del Vidre. Brangulí
Però de bon matí, la contundència dels atacs de l'exèrcit espanyol al Palau de la Generalitat van portar Lluís Companys a prendre la decisió de rendir-se. Fons Brangulí
Però de bon matí, la contundència dels atacs de l'exèrcit espanyol al Palau de la Generalitat van portar Lluís Companys a prendre la decisió de rendir-se. Fons Brangulí
El president Companys i el govern de la Generalitat seran detinguts i empresonats a Madrid. A les fotos s'hi pot veure Martí Barrera, Joan Lluhí, Joan Comorera, Martí Esteve, Ventura Gassol i Pere Mestres. AD/Alfonso
El president Companys i el govern de la Generalitat seran detinguts i empresonats a Madrid. A les fotos s'hi pot veure Martí Barrera, Joan Lluhí, Joan Comorera, Martí Esteve, Ventura Gassol i Pere Mestres. AD/Alfonso
El 27 de maig de 1935, se celebrarà el judici pels fets d'octubre al Tribunal de Garanties Constitucionals de Madrid. Asseguts, Joan Lluhí, Martí Esteve i Ventura Gassol escolten la declaració de Companys.
Alfonso
Companys i els consellers no seran alliberats fins l'1 de Març de 1936, després d'haver estat amnistiats arran de la victòria del Front Popular, i pocs mesos abans de l'esclat de la guerra civil.
J. Domínguez/Centelles
Companys i els consellers no seran alliberats fins l'1 de Març de 1936, després d'haver estat amnistiats arran de la victòria del Front Popular, i pocs mesos abans de l'esclat de la guerra civil.
J. Domínguez/Centelles
Uns 2.500 detinguts seran empresonats als vaixells Uruguay i Ciudad de Cádiz. Josep Mª Sagarra
Uns 2.500 detinguts seran empresonats als vaixells Uruguay i Ciudad de Cádizo. Josep Mª Sagarra
Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Francesc Pujols, Josep Maria Planes i Antoni Lòpez a Martorell, el 1930.
Gabriel Casas i Galobardes
Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Francesc Pujols, Josep Maria Planes i Antoni Lòpez a Martorell, el 1930.
Gabriel Casas i Galobardes
Després dels avenços que havia portat l'arribada de la República el 1931, l'entrada de ministres feixistes al govern d'Espanya el 1933 posa en perill el projecte republicà. Com a resposta, el catalanisme i l'esquerra convoquen una vaga general amb fortes conseqüències polítiques.
Després dels avenços que havia portat l'arribada de la República el 1931, l'entrada de ministres feixistes al govern d'Espanya el 1933 posa en perill el projecte republicà. Com a resposta, el catalanisme i l'esquerra convoquen una vaga general amb fortes conseqüències polítiques.
S'iniciava una vaga general a tot l'estat, que a Barcelona acabaria amb Lluís Companys proclamant l'Estat Català. Són els coneguts com a Fets d'Octubre de 1934.
Al migdia, el comandant Pérez Farràs va distribuir 300 mossos al llarg de la Via Laietana, el carrer Jaume I i la plaça Sant Jaume per defensar el Palau de la Generalitat, a més de centenars de Guàrdies d'Asslt per tot Catalunya.
Sagarra/Brangulí
Al migdia, el comandant Pérez Farràs va distribuir 300 mossos al llarg de la Via Laietana, el carrer Jaume I i la plaça Sant Jaume per defensar el Palau de la Generalitat, a més de centenars de Guàrdies d'Asslt per tot Catalunya.
Sagarra/Brangulí
A les 8 del vespre, i després d'hores de calma tensa i de mobilització dels militants independentistes, Lluís Companys apareix al balcó del Palau de la Generalitat acompanyat dels consellers del govern, i proclama l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola.
Al migdia, el comandant Pérez Farràs va distribuir 300 mossos al llarg de la Via Laietana, el carrer Jaume I i la plaça Sant Jaume per defensar el Palau de la Generalitat, a més de centenars de Guàrdies d'Asslt per tot Catalunya.
Sagarra/Brangulí
Al migdia, el comandant Pérez Farràs va distribuir 300 mossos al llarg de la Via Laietana, el carrer Jaume I i la plaça Sant Jaume per defensar el Palau de la Generalitat, a més de centenars de Guàrdies d'Asslt per tot Catalunya.
Sagarra/Brangulí
Una hora després, es declara l'estat de guerra, tot i que el ban amb la declaració no es penja a la façana del Palau de la Generalitat fins l'endemà al matí. Josep Mª Sagarra
Comença a haver-hi detencions de Mossos d'Esquadra, i la @guardiacivil els confisca les armes. Josep Brangulí
Així va quedar la façana del Palau de la Generalitat després dels enfrontaments. L'autonomia catalana va ser suspesa, i es va crear un govern provisional format per membres de la Lliga Regionalista y el Partit Republicà Radical de Lerroux.
Josep Mª Sagarra
O aquesta altra, al C/del Pi, ja custodiada per un soldat el 7 d'Octubre. Josep Mª Sagarra
Però de bon matí, la contundència dels atacs de l'exèrcit espanyol al Palau de la Generalitat van portar Lluís Companys a prendre la decisió de rendir-se. Fons Brangulí
El president Companys i el govern de la Generalitat seran detinguts i empresonats a Madrid. A les fotos s'hi pot veure Martí Barrera, Joan Lluhí, Joan Comorera, Martí Esteve, Ventura Gassol i Pere Mestres. AD/Alfonso
El president Companys i el govern de la Generalitat seran detinguts i empresonats a Madrid. A les fotos s'hi pot veure Martí Barrera, Joan Lluhí, Joan Comorera, Martí Esteve, Ventura Gassol i Pere Mestres. AD/Alfonso
El 27 de maig de 1935, se celebrarà el judici pels fets d'octubre al Tribunal de Garanties Constitucionals de Madrid. Asseguts, Joan Lluhí, Martí Esteve i Ventura Gassol escolten la declaració de Companys.
Alfonso
Companys i els consellers no seran alliberats fins l'1 de Març de 1936, després d'haver estat amnistiats arran de la victòria del Front Popular, i pocs mesos abans de l'esclat de la guerra civil.
J. Domínguez/Centelles
Companys i els consellers no seran alliberats fins l'1 de Març de 1936, després d'haver estat amnistiats arran de la victòria del Front Popular, i pocs mesos abans de l'esclat de la guerra civil.
J. Domínguez/Centelles
Uns 2.500 detinguts seran empresonats als vaixells Uruguay i Ciudad de Cádiz. Josep Mª Sagarra
El fotògraf Josep Mª Sagarra arribant al vaixell Uruguay. Josep Mª Sagarra
