FOTOGRAFIES DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA ACOLORIDES

Refugiats republicans creuant la frontera l'hivern de 1939. El dia 26 de Gener, les tropes franquistes entraven a Barcelona.

Dècada de 1930. El petó. Antoni Arissa i Asmarats



Barri Xino de Barcelona, el 1934. Margaret Michaelis. AFB

La Rambla de Girona, a la dècada de 1910. Fons Impremta Franquet

 

Barri Xino de Barcelona, el 1934. Margaret Michaelis. AFB

Els últims dies de gener de 1939, es va començar a obrir la frontera als prop de 500.000 refugiats republicans que fugien dels avenços de l'exèrcit franquista en diferents passos fronterers. Voleu conèixer aquest èxode a través de fotografies acolorides?

Només al Pertús, uns 50.000 soldats van creuar el pas fronterer. Els darrers ho feren abans de les dues de la tarda del dia 9 de Febrer, pocs minuts abans de que l'Exèrcit feixista arribés en aquest punt. Philippe Gaussot

Les autoritats franceses no preveieren un èxode tan massiu i ben aviat totes les previsions es van desbordar. No esperaven que en aquell hivern de 1939 al voltant mig milió de persones demanessin auxili en poc més d'una setmana. Robert Capa @ICPhotog

Les autoritats franceses no preveieren un èxode tan massiu i ben aviat totes les previsions es van desbordar. No esperaven que en aquell hivern de 1939 al voltant mig milió de persones demanessin auxili en poc més d'una setmana. Robert Capa @ICPhotog

A principis de febrer es va alçar, de forma precipitada, el primer camp de concentració a les platges d'Argelers, que arribà a contenir 80.000 persones. Després, se n'aixecarien d'altres a Sant Cebrià i al Barcarès. Robert Capa

A principis de febrer es va alçar, de forma precipitada, el primer camp de concentració a les platges d'Argelers, que arribà a contenir 80.000 persones. Després, se n'aixecarien d'altres a Sant Cebrià i al Barcarès. Robert Capa

A principis de febrer es va alçar, de forma precipitada, el primer camp de concentració a les platges d'Argelers, que arribà a contenir 80.000 persones. Després, se n'aixecarien d'altres a Sant Cebrià i al Barcarès. Robert Capa

La por a les represàlies va fer que molts dels refugiats es quedessin a l'exili, i s'haguessin de construir nous camps, com els de Gurs, Bram, Agde, Setfonts i Mazères. A les imatges, el camp de Bram. Agustí Centelles

La por a les represàlies va fer que molts dels refugiats es quedessin a l'exili, i s'haguessin de construir nous camps, com els de Gurs, Bram, Agde, Setfonts i Mazères. A les imatges, el camp de Bram. Agustí Centelles

Tot i la ocupació nazi de França, uns 200.000 refugiats republicans es quedarien permanentment a l'exili, la majoria a l'estat francès (sovint amagats), la URSS, i l'Amèrica Llatina.



Al principi, només es va permetre l'entrada de dones, nens i ancians (uns 170.000), posteriorment ho feren els ferits i invàlids (uns 50.000) i, finalment, es va permetre l'accés a homes civils i militars (uns 220.000). David Seymour/Robert Capa

Al principi, només es va permetre l'entrada de dones, nens i ancians (uns 170.000), posteriorment ho feren els ferits i invàlids (uns 50.000) i, finalment, es va permetre l'accés a homes civils i militars (uns 220.000). David Seymour/Robert Capa

Les autoritats franceses no preveieren un èxode tan massiu i ben aviat totes les previsions es van desbordar. No esperaven que en aquell hivern de 1939 al voltant mig milió de persones demanessin auxili en poc més d'una setmana. Robert Capa @ICPhotog

Les autoritats franceses no preveieren un èxode tan massiu i ben aviat totes les previsions es van desbordar. No esperaven que en aquell hivern de 1939 al voltant mig milió de persones demanessin auxili en poc més d'una setmana. Robert Capa @ICPhotog

A principis de febrer es va alçar, de forma precipitada, el primer camp de concentració a les platges d'Argelers, que arribà a contenir 80.000 persones. Després, se n'aixecarien d'altres a Sant Cebrià i al Barcarès. Robert Capa

L'estat francès va iniciar una campanya de propaganda recomanant als exiliats que tornessin a l'Espanya franquista, prometent que no hi hauria represàlies per a la gent sense delictes de sang. Molts refugiats que s'ho van creure van acabar empresonats o afusellats. Robert Capa

La por a les represàlies va fer que molts dels refugiats es quedessin a l'exili, i s'haguessin de construir nous camps, com els de Gurs, Bram, Agde, Setfonts i Mazères. A les imatges, el camp de Bram. Agustí Centelles

La por a les represàlies va fer que molts dels refugiats es quedessin a l'exili, i s'haguessin de construir nous camps, com els de Gurs, Bram, Agde, Setfonts i Mazères. A les imatges, el camp de Bram. Agustí Centelles

Molts dels que es quedaren a França, s'allistaren a la resistència francesa, i van tenir un paper clau en la derrota del nazisme en la Segona Guerra Mundial. Esperaven que els aliats els retornessin l'ajuda alliberant Espanya, però no va ser així i per alguns l'exili durà dècades

El 1943, acabada la guerra, l'estàtua desapareguda va ser substituïda per una rèplica en pedra, obra de Frederic Marès, que seria finalment retirada el març de 2018.

La mateixa estàtua, retirada dues vegades. 

Ramat de cabres amb el seu pastor a la Rambla de Barcelona, davant el Palau Moja, el 1907-1908. Frederic Ballell. AFB



20/1/1927  Comença a París, amb un gran ressò mediàtic, el judici contra els independentistes catalans detinguts a Prats de Molló l'any anterior. Pretenien una invasió armada des de la Catalunya Nord, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català

Pagès de Vilanova i la Geltrú fent la verema, el 1916. Joan Artigues i Carbonell. @arxiunacional

Barcelona, estiu de 1936. Enderroc de l'estàtua del marquès de Comillas, Antonio López i López. Aquest empresari, molt lligat als Borbons i al comerç amb la Cuba colonial, havia fet bona part de la seva fortuna amb la venda d'esclaus. Josep Brangulí. 

20/1/1901  Naixia a Reus l'anarquista Joan Garcia i Oliver, ministre de Justícia durant la Guerra Civil. Vinculat als grups d'acció "Nosotros" i "Los Solidarios", havia estat llargs períodes a la presó durant els anys 20 i 30

20/1/1901  Naixia a Reus l'anarquista Joan Garcia i Oliver, ministre de Justícia durant la Guerra Civil. Vinculat als grups d'acció "Nosotros" i "Los Solidarios", havia estat llargs períodes a la presó durant els anys 20 i 30

20/1/1901  Naixia a Reus l'anarquista Joan Garcia i Oliver, ministre de Justícia durant la Guerra Civil. Vinculat als grups d'acció "Nosotros" i "Los Solidarios", havia estat llargs períodes a la presó durant els anys 20 i 30

Francesc Macià es féu responsable de tot i exculpà la resta d'imputats, que foren alliberats i expulsats a Bèlgica. Aquest judici donà a conèixer Catalunya arreu d'Europa i va propulsar la figura de Macià, que acabaria liderant el catalanisme.

Eixample de Barcelona, el 1903. Ramat de vaques a la cruïlla entre Comte d'Urgell i Diputació, camí de l'antic escorxador a l'actual parc de Joan Miró. Cintet Rifà i Anglada. BiblioCatalunya

La duana de la Jonquera, el 1911. La vigilància no sembla gaire estricta. Valentí Fargnoli

Dones treballant al costat de l’entrada d'un refugi al passeig Sunyer de Reus, pels constants avisos de bombardeig durant la guerra civil. Fons Parera



Gitanos al barri del Somorrostro de Barcelona, c.1929.

Antoni Arissa i Asmarats

I aquesta foto, està tirada des del mateix lloc a l'actualitat. Els animals de 4 potes ara són animals de 4 rodes.

19/1/1867 Neixia a Tordera, Prudenci Bertrana i Comte, escriptor modernista català conegut per la novel·la Josafat. Va ser el pare de l'escriptora Aurora Bertrana. Rafael Areñas i Tona

Foto del bar Torino, al Passeig de Gràcia de Barcelona, el 1905. Aquest establiment va funcionar entre 1902 i 1911, i destacava per la seva decoració modernista, obra de Ricard de Capmany, en col·laboració amb Antoni Gaudí, Pere Falqués i Josep Puig i Cadafalch. Josep Salvany

Tren de vapor sortint de l'estació de Sils en direcció a Barcelona, a principis de s. XX. Valentí Fargnoli