FOTOGRAFIES DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA ACOLORIDES

1964. Mercat del Born, al barri de la Ribera.  En aquells anys era el mercat majorista de fruites i verdures de Barcelona, fins que es va obrir Mercabarna, l´any 1971. Ignasi Marroyo.

5/2/1919  S'inicia a Barcelona la vaga de la Canadenca, que durarà un mes i mig i acabarà amb l'aprovació per llei de la jornada laboral de 8 hores per primer cop a la història.

5/2/1919  S'inicia a Barcelona la vaga de la Canadenca, que durarà un mes i mig i acabarà amb l'aprovació per llei de la jornada laboral de 8 hores per primer cop a la història.

5/2/1919  S'inicia a Barcelona la vaga de la Canadenca, que durarà un mes i mig i acabarà amb l'aprovació per llei de la jornada laboral de 8 hores per primer cop a la història.

Context: El final de la Primera Guerra Mundial havia deixat l'economia europea en una situació de fort estancament, i la població obrera en patia les conseqüències.  La influència de la Revolució Russa (19179 es feia molt present, i se succeïen les revoltes arreu del continent.

Els treballadors van demanar l'assessorament i suport a la CNT, i l'empresa respongué amb l'acomiadament de vuit treballadors. Tot el personal de facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, en solidaritat amb els seus companys, i 140 treballadors van ser acomiadats.



Al llarg del febrer, el conflicte de la Canadenca anà pujant de to, i el dia 21, la CNT va declarar la vaga a tot el sector i a les empreses participades per La Canadenca (Catalana de Gas, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Societat General d'Aigües).

Josep Mª Sagarra



Sense electricitat, el transport es paralitzà, i la vaga s'estengué a altres sectors. La patronal respongué amb més acomiadaments, el govern declarà l'estat de guerra a Barcelona, i s'empresonaren més de 3.000 vaguistes. Josep Mª Sagarra/Brangulí



Sense electricitat, el transport es paralitzà, i la vaga s'estengué a altres sectors. La patronal respongué amb més acomiadaments, el govern declarà l'estat de guerra a Barcelona, i s'empresonaren més de 3.000 vaguistes. Josep Mª Sagarra/Brangulí



Per controlar l'ordre als carrers es va armar el sometent (civils armats), que s'afegiria a l'exèrcit en el patrullatge de carrers i provocaria nombrosos enfrontaments amb els vaguistes.

Josep Mª Sagarra/Brangulí

També es  va declarar la censura de premsa, ja que el govern tenia por que la vaga s'estengués a altres zones d'influència cenetista. Mentrestant, l'exèrcit ocupava els transports i infraestructures de l'empresa. Josep Mª Sagarra

També es  va declarar la censura de premsa, ja que el govern tenia por que la vaga s'estengués a altres zones d'influència cenetista. Mentrestant, l'exèrcit ocupava els transports i infraestructures de l'empresa. Josep Mª Sagarra

També es  va declarar la censura de premsa, ja que el govern tenia por que la vaga s'estengués a altres zones d'influència cenetista. Mentrestant, l'exèrcit ocupava els transports i infraestructures de l'empresa. Josep Mª Sagarra

Els talls elèctrics van provocar llargues cues davant les carboneries, i un desabastiment generalitzat de productes de primera necessitat. La població s'apilava en llargues cues per aconseguir comprar carbó per escalfar-se. Brangulí

Finalment, entre el 15 i el 16 de març es van realitzar diverses reunions entre el comitè de vaga, les autoritats civils i l'empresa. Es va acordar que es readmetrien els vaguistes, s'alliberarien els presos, i s'aprovaria la jornada laboral diària de 8 hores.

En aquest context, a principis de 1919 l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la Barcelona Traction Light and Power, va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una forta disminució dels sous dels treballadors.

Aquí destacà la figura de Salvador Seguí, conegut com "el noi del sucre", un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista català, que acabaria assassinant un escamot de pistolers pagats per la patronal el 1923.



Sense electricitat, el transport es paralitzà, i la vaga s'estengué a altres sectors. La patronal respongué amb més acomiadaments, el govern declarà l'estat de guerra a Barcelona, i s'empresonaren més de 3.000 vaguistes. Josep Mª Sagarra/Brangulí



Sense electricitat, el transport es paralitzà, i la vaga s'estengué a altres sectors. La patronal respongué amb més acomiadaments, el govern declarà l'estat de guerra a Barcelona, i s'empresonaren més de 3.000 vaguistes. Josep Mª Sagarra/Brangulí



Els vaguistes es dedicaven a boicotejar els interessos de l'empresa, atacant sovint l'enllumenat públic, mentre l'exèrcit intentava protegir les faroles del carrer. Josep Mª Sagarra

Els vaguistes es dedicaven a boicotejar els interessos de l'empresa, atacant sovint l'enllumenat públic, mentre l'exèrcit intentava protegir les faroles del carrer. Josep Mª Sagarra

Per controlar l'ordre als carrers es va armar el sometent (civils armats), que s'afegiria a l'exèrcit en el patrullatge de carrers i provocaria nombrosos enfrontaments amb els vaguistes.

Josep Mª Sagarra/Brangulí

Per controlar l'ordre als carrers es va armar el sometent (civils armats), que s'afegiria a l'exèrcit en el patrullatge de carrers i provocaria nombrosos enfrontaments amb els vaguistes.

Josep Mª Sagarra/Brangulí

També es  va declarar la censura de premsa, ja que el govern tenia por que la vaga s'estengués a altres zones d'influència cenetista. Mentrestant, l'exèrcit ocupava els transports i infraestructures de l'empresa. Josep Mª Sagarra

La ciutat de Tarragona, vista des d'un avió, el 1929. Josep Badosa i Montmany

Catedral de Barcelona el 1887, abans de la reforma neogòtica de la façana, que la va modificar després de gairebé quatre-cents anys sense que s'hi hagués fet cap gran obra. Autor Desconegut

Girona, principis de febrer de 1939. Família fugint dels bombardejos, a la confluència de la Gran Via de Jaume I i el carrer Nou. L'exèrcit franquista s'acosta a la ciutat. CRDI. Col·lecció l'Abans de Girona-Família Bosch Rosell



Fototípia del jardí que envoltava el monument a Colom, el 1891.

Hauser i Menet

Nens gitanos a Canet de Mar, el 1963. Eugeni Forcano



Parada de melons i síndries al Mercat del Born, el 1945. Jaume Prat

1/2/1976  Càrrega de la policia espanyola al Passeig de Sant Joan contra una manifestació que clamava "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia". Manel Armengol

Mama, puc fer pipí aquí? I tant, ja t'ajudo! Fotografia mítica, que tard o d'hora calia acolorir. Rafa Arjones

Aeroport del Prat, juliol de 1965. Els Beatles sortint de l'avió amb barrets de torero i figuretes de flamenca. Van actuar a la Monumental davant unes 18.000 persones, tot i les crítiques dels mitjans franquistes. Oriol Maspons

La Via Laietana de Barcelona, el 1954. Francesc Català-Roca

Barcelona, 1966. El drapaire o "l'home del sac". Eugeni Forcano.

Torredembarra, quan encara era un poblet de pescadors, el 1929.

Josep Badosa i Montmany. AFB

Francesc Boix als judicis de Nuremberg.

Marató de ball al Teatre Olympia de Barcelona, el 1934. Els concursants havien de resistir ballant fins a l'extenuació. L'última parella que quedava en peu, era la que guanyava. La policia va acabar suspenent el campionat al cap de 21 dies d'haver començat. Pérez de Rozas

Magatzems comercials El Siglo a la Rambla. Barcelona, ca. 1920.

Col. Roisin/IEFC



Barcelona, estiu de 1936. Enterramorts amb una màscara antigàs, per evitar les males olors de la gent i animals morts en els enfrontaments dels càlids dies 19 i 20 de Juliol. A darrere, hi ha un cotxe confiscat. Antoni Campañá

Evaristo de Macedo i Ladislau Kubala fent cops de cap al Camp de les Corts, el 1957. Pérez de Rozas. AFB

Magatzems comercials El Siglo a la Rambla. Barcelona, ca. 1920.

Col. Roisin/IEFC



Barcelona, 1937. El desaparegut Hotel Colón, a la confluència de la plaça Catalunya i el Passeig de Gràcia, quan es va convertir en seu del PSUC. S'hi poden veure imatges de Lenin i Stalin. Antoni Campañá

29/1/1979  Moria pels trets de la policia espanyola el militant independentista Martí Marcó i Bardella, a l'encreuament entre els carrers del Bruc i Diputació. A/D



Derbi entre l’Espanyol i el FC Barcelona, a l'estadi de Sarrià, l’any 1957 #Sarrià #PoblesdelPla

La nit del 25 al 26 de gener de 1939, les tropes franquistes començaven l'ocupació de Barcelona, donant el cop final a la república. El fotògraf Francisco Martínez Gascón "Kautela", va retratar aquells esdeveniments.



El dia 25, també havia caigut Esplugues, on els soldats es van fer aquesta foto a la plaça de Santa Magdalena, amb un guàrdia urbà.

Aquesta missa va tenir una gran assistència, i es va convertir en un acte polític de suport a la victòria sobre la república i de defensa de la religió catòlica.

El dia 25, les tropes del general Yagüe ja havien arribat al castell de Castelldefels, prenent gairebé tot el Baix Llobregat. A la imatge, hi podem veure a Yagüe conversant amb el tinent coronel Manuel Lambarri, cap del Servei de premsa estrangera, a dalt del castell.



El 27 de gener de 1939, es va celebrar una missa a la plaça Catalunya per celebrar la victòria feixista. La va presidir el general Yagüe.

En aquesta foto, hi podem veure soldats i simpatitzats de l'exèrcit espanyol, després de la missa, celebrant la conquesta de la ciutat.

I ja per acabar, aquestes mateixes dones, celebrant la victòria feixista.