FOTOGRAFIES DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA ACOLORIDES

Aprofitant el 8 de Març, aquí teniu un fil sobre Gerda Taro, la corresponsal i fotògrafa més important i invisibilitzada de la Guerra Civil, que sacrificà la seva vida per la causa republicana.

Voleu conèixer la seva història, i veure algunes de les seves fotos acolorides?

En assabentar-se que a Espanya hi havia hagut un cop d'estat, la parella es va traslladar a Barcelona per cobrir el conflicte, realitzant centenars de fotografies de les primeres setmanes de guerra a la capital catalana.

Però a partir de setembre de 1936, Taro va començar a distanciar-se de Friedmann, i comencem a trobar moltes fotos signades com a Photo Taro.

Taro es traslladà al Front d'Aragó amb la seva càmera Leica, on realitzà reportatges per a revistes com Regards o Vu. Els seus plans contrapicats, i disparant des de l'altura de la cintura, buscaven impactar i generar simpaties vers la causa republicana.

Taro es traslladà al Front d'Aragó amb la seva càmera Leica, on realitzà reportatges per a revistes com Regards o Vu. Els seus plans contrapicats, i disparant des de l'altura de la cintura, buscaven impactar i generar simpaties vers la causa republicana.

També viatjà fins als fronts de guerra del Jarama, Còrdova, València i Madrid, on realitzà nombroses fotos dels combats, sovint posant la seva pròpia vida en risc. La seva càmera era la seva arma, ja que era conscient de la importància de la propaganda durant la guerra.

Les seves fotos dels supervivents de la desbandada de Màlaga, quan l'exèrcit franquista va massacrar prop de 5.000 civils que fugien de les tropes franquistes, van fer la volta al món, generant un fort impacte e l'opinió pública internacional.

Les seves fotos dels supervivents de la desbandada de Màlaga, quan l'exèrcit franquista va massacrar prop de 5.000 civils que fugien de les tropes franquistes, van fer la volta al món, generant un fort impacte e l'opinió pública internacional.

Del seu treball en solitari, destaca el reportatge que va fer de la primera fase de la Batalla de Brunete l'estiu de 1937, quan les forces republicanes van guanyar aquesta posició a l'exèrcit franquista.

Va morir poques hores després de quedar ferida, amb 26 anys. El seu cos va ser traslladat a París, on es va celebrar un enterrament multitudinari, amb parlaments de Pablo Neruda i Louis Aragon. Va ser la primera dona fotògrafa morta en un conflicte bèl·lic.

Gerta Pohorylle va néixer a Stuttgart (Alemanya) en una família de jueus polonesos, el 1910. Tot i venir d'un entorn acomodat, des de molt jove va entrar a formar part de moviments socialistes. Per això, amb l'arribada dels nazis al poder el 1933, va decidir exiliar-se a París.

Allà va conèixer a Endre Friedmann, un jueu hongarès que es guanyava la vida com a fotògraf. Van començar una relació, i començarien a fer fotos junts, que publicarien sota el pseudònim de Robert Capa.

Van realitzar milers de fotos sota el pseudònim de Robert Capa, i sovint costa identificar l'autor de cada imatge. Hi ha qui fins i tot atribueix la foto "Mort d'un milicià" a Gerda Taro, tot i que sempre ha estat atribuïda a Friedmann.



El treball de Taro estava estretament lligat a la qüestió social i humana, i sovint retratava les víctimes de les classes més humils. A més, la seva voluntat transformadora la va portar a fotografiar la part més lluitadora i intel·lectual de la dona de l'època.

El treball de Taro estava estretament lligat a la qüestió social i humana, i sovint retratava les víctimes de les classes més humils. A més, la seva voluntat transformadora la va portar a fotografiar la part més lluitadora i intel·lectual de la dona de l'època.

Taro es traslladà al Front d'Aragó amb la seva càmera Leica, on realitzà reportatges per a revistes com Regards o Vu. Els seus plans contrapicats, i disparant des de l'altura de la cintura, buscaven impactar i generar simpaties vers la causa republicana.

També viatjà fins als fronts de guerra del Jarama, Còrdova, València i Madrid, on realitzà nombroses fotos dels combats, sovint posant la seva pròpia vida en risc. La seva càmera era la seva arma, ja que era conscient de la importància de la propaganda durant la guerra.

Les seves fotos dels supervivents de la desbandada de Màlaga, quan l'exèrcit franquista va massacrar prop de 5.000 civils que fugien de les tropes franquistes, van fer la volta al món, generant un fort impacte e l'opinió pública internacional.

Del seu treball en solitari, destaca el reportatge que va fer de la primera fase de la Batalla de Brunete l'estiu de 1937, quan les forces republicanes van guanyar aquesta posició a l'exèrcit franquista.

Del seu treball en solitari, destaca el reportatge que va fer de la primera fase de la Batalla de Brunete l'estiu de 1937, quan les forces republicanes van guanyar aquesta posició a l'exèrcit franquista.

Un aiguader amb el seu ase a la Rambla de Barcelona el 1907.

Aquest ofici, consistia en traginar i vendre aigua a les ciutats, quan les xarxes d'abastament encara no estaven en condicions i molts habitatges no tenien aigua corrent. Frederic Ballellll

Sant Antoni de Portmany, a Eivissa, el 1935. Francesc Blasi i Vallespinosa

Pagès mallorquí de principis de s. XX.

Un traginer amb una somera sortint de Lleida pel Pont Vell, a principis de s. XX. Aquest pont, construït el 1911, va ser volat per les tropes republicanes en la retirada de la ciutat el 1939.

Josep Mª Sagarra i Plana

Sagrada Família, 1906. AFB

La plaça d'Espanya i l'avinguda del Paral·lel de Barcelona, a principis del segle XX. Francesc Sucarana/AFB

Ramon Casas pintant "La càrrega II", a la Plaça Major de Vic el 1911. Autor Desconegut



Vet aquí el quadre final.

1/3/1934  S'iniciava una vaga general a tot l'estat, que a Barcelona acabaria amb Lluís Companys proclamant l'Estat Català. Són els coneguts com a Fets d'Octubre de 1934.

Voleu saber què va passar a la ciutat de Bcn, a través d'imatges acolorides amb IA?

1/3/1934  S'iniciava una vaga general a tot l'estat, que a Barcelona acabaria amb Lluís Companys proclamant l'Estat Català. Són els coneguts com a Fets d'Octubre de 1934.

Voleu saber què va passar a la ciutat de Bcn, a través d'imatges acolorides amb IA?

Retrat d'estudi d'un pagès de la Vall de Sant Daniel, a Girona, c.1920. FotoLux

1/3/1934  S'iniciava una vaga general a tot l'estat, que a Barcelona acabaria amb Lluís Companys proclamant l'Estat Català. Són els coneguts com a Fets d'Octubre de 1934.

Voleu saber què va passar a la ciutat de Bcn, a través d'imatges acolorides amb IA?

1/3/1934  S'iniciava una vaga general a tot l'estat, que a Barcelona acabaria amb Lluís Companys proclamant l'Estat Català. Són els coneguts com a Fets d'Octubre de 1934.

Voleu saber què va passar a la ciutat de Bcn, a través d'imatges acolorides amb IA?

La Zona Franca de Barcelona, el 1967. TAF (color original)

Una dona pobra estén la bugada mentre mira la ciutat des d'una barraca de Montjuïc, el 1949. Dmitiry Keller

La fàbrica de cervesa @MoritzBarcelona col·lectivitzada pels treballadors de l'empresa, el 1937. Carlos Pérez de Rozas

Batuda de la Guàrdia Urbana de Barcelona contra un grup de gitanos amb caravanes, al barri de Sant Andreu el 1934.

Carlos Pérez de Rozas

25/02/1861  Naixia a Barcelona el pintor i dramaturg Santiago Rusiñol i Valls, conegut per obres com "L'auca del senyor Esteve". Ideòleg del modernisme i fanàtic d'El Greco, va ser una figura molt vinculada a Sitges.

El campió d'Europa de pes ploma Josep Gironès, conegut com "El crack de Gràcia", parlant amb els seus companys milicians al front d'Aragó, el 1936. Agustí Centelles



La Monyos, el 1936. La minyona i costurera Dolors Bonella havia embogit després de la mort per atropellament de la seva filla de 4 anys, convertint-se en el personatge de "La Monyos", una icona del Barri Xino de Barcelona a la primera meitat de s. XX.

Antoni Campañá

Imatge aèria del Port de Barcelona el 1920, des de l'avió Savoia S9, en el primer vol comercial entre Barcelona i Palma. Josep Maria Co i de Triola

Pagès català de principis de segle XX, amb una gran fanga, unes calces de vellut, una armilla, una faixa, un mocador al coll i una barretina vermella o lila. Autor Desconegut