
FOTOGRAFIES DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA ACOLORIDES
Del compte de Twitter @CatalunyaColor vaig recollint aquestes fotos de moments rellevants de la història de Catalunya. Moltes d'elles segur que ja les coneixem en blanc i negre.


Embarcament de tropes cap a la Guerra de l'Àfrica al port de Barcelona, a principis de s. XX. Josep Mª Sagarra i Plana

24/02/1939 Nou decret en la Catalunya ocupada per l'exèrcit franquista, que prohibeix l'ús del català en publicacions, espectacles, cartells i comerços. A més, tots els funcionaris de la Generalitat, quedaven cessats. Hermes Pato

El Port de la Selva, el 1924. Rossend Flaquer i Barrera

La Plaça de Baix de Móra d'Ebre coberta per les aigües d'una riuada, el novembre de 1907. Bartolomé

Arribada del primer cotxe a Esterri d'Áneu, el 1919. Era el taxi nº 1 de Tremp, matrícula 135 de Lleida. Fons Consell Cultural de les Valls d'Àneu.

Nens gitanos en un camí, prop de l'hospital de Sant Pau, c.1920.
Josep Brangulí

Carrer de Santa Eugènia de Girona, amb l'actual Centre Cívic de Can Ninetes a la dreta. Principis de s. XX. Valentí Fargnoli. NSPAI

El 23F uns militars franquistes van fer un cop d’estat. La implicació de la Monarquia i altres sectors de les elits són evidents però estan protegides per una llei franquista, la de secrets oficials, que ni PP ni PSOE volen canviar. Vet aquí la Transició. Manuel P. Barriopedro

Carros esperant per descarregar mercaderies a la Rambla de Barcelona, prop del mercat de la Boqueria, c. 1913.
Josep Brangulí

La Bauma del Teixidor a Llaers (Ripoll) quan encara estava habitada, el 1949. Autor Desconegut

Primers blocs d'habitatges de Bellvitge en construcció, el 1966.
TAF (color original)

Adoctrinament de nens en un campament organitzat conjuntament per la Falange i les Joventuts Hitlerianes a Calella durant la postguerra. AH Calella

La Sagrada Família c. 1910. AFB

Carrer Major de Salt, el 1899. AD @ArxiuSalt

Diligència de l'empresa Sagalés a Caldes de Montbui, el 1902.
Arxiu Cuyàs

Carrer Major d'Àrreu (Valls d'Àneu, Pallars Sobirà), a finals de segle XIX. AF @CEC_cat

Aquest poble va patir una forta allau el 1803 que va matar 17 dels seus 88 habitants. Al llarg del s. XX, i degut a que no hi arriba cap carretera, va anar perdent població fins que el 1981, l'última família que hi quedava va marxar del poble.

Mercè Rodoreda a la plaça del Diamant, el 1968. J.Postius

Portal de l'Àngel de Barcelona, el 1914. Autor Desconegut

La Plaça Catalunya de Barcelona, vista des d'un punt elevat del carrer Pelai, c. 1930. Josep Domínguez Martí

La Copa Catalunya d'automobilisme, celebrada entre 1908 i 1910, va ser la primera cursa de vehicles a motor de Catalunya (i de l'estat), organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya. En aquella època ja es feien curses de vehicles sense motor coneguts com a "down-cars", que solien sortir des del Tibidabo i baixaven fins a Vallcarca i Sarrià. Frederic Ballell i Maymí

La primera edició va comptar amb 19 equips i es va celebrar al "Circuit del Baix Penedès", de 28 km, que passava per Sitges, Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilanova i la Geltrú. Només van acabar la cursa 10 dels 19 equips participants. Adolf Mas

La primera edició va comptar amb 19 equips i es va celebrar al "Circuit del Baix Penedès", de 28 km, que passava per Sitges, Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilanova i la Geltrú. Només van acabar la cursa 10 dels 19 equips participants. Adolf Mas

La segona edició es va fer al mateix circuit, tot i que amb alguna variació, i s'hi feien més voltes. Hi van participar 13 equips, però només la van acabar 4. El guanyador va ser el francès Jules Goux. Adolf Mas

Tot i que no tenien motor, aquestes andròmines agafaven grans velocitats, i hi havia nombrosos accidents, fins i tot alguns de greus. Frederic Ballell i Maymí

Però el 1908, cansats de pujar andròmines muntanya amunt, s'organitza la primera competició de vehicles a motor. Els promotors de la primera cursa van ser Enric Ràfols (esquerra) i Paco Abadal. L'estrella d'aquesta primera cursa va ser el francès Jules Goux (dreta). Marsell

La segona edició es va fer al mateix circuit, tot i que amb alguna variació, i s'hi feien més voltes. Hi van participar 13 equips, però només la van acabar 4. El guanyador va ser el francès Jules Goux. Adolf Mas

La tercera, i última, edició es va celebrar "Circuit de Llevant", que passava per Mataró, Vilassar de Mar i Argentona. Jules Goux va tornar a guanyar, i això constituïa l'adjudicació del trofeu de forma definitiva. Frederic Ballell i Maymí

Barcelona, anys 60. Marisol, Rudi Ventura, Mari Santpere i Peret. Horaci Segui.

Plaça Lesseps, a principis de s. XX. Autor Desconegut

11/2/1910 Primer vol completat amb èxit de l'estat espanyol, a l'antic hipòdrom de Can Tunis de Barcelona. Us en fiaríeu de pujar a aquest trasto? Antoni Gallardo i Garriga. Arxiu @diba

Sant Cugat del Vallès vist des de l'aire, el 1950. Ton Sirera Jené

Repartidor equil·librista a l'antic Mercat del Born, el 1963.
El Born va fer de mercat central de fruites i verdures a l'engròs des de 1921 fins el 1971, convertint el barri de la Ribera en un punt neuràlgic de la vida de Barcelona. Xavier Miserachs i Ribalta

L'estació de Sants, el 1922. Josep Brangulí

El Camp Nou en construcció, el 1956. Trabajos Aéreos y Fotogramétricos.

La columna Terra i Llibertat, formada bàsicament per milicians del Berguedà i el Bages, fotografiada a Madrid, el setembre de 1936. En els seus inicis, va estar formada per uns 1.500 milicians.

Barcelona, 1970. Roba estesa al terrat de La Pedrera. Isabel Steva Hernández, "Colita" (BN)


Dones amb càntirs i galledes, esperant per agafar aigua a la font de Canaletes, a principis de s. XX. Josep Brangulí

Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), el 1900.
Diligència o tartana amb el maleter a sobre. Les senyores, les minyones, els nens...tota una foto d'època! Ramon Rozada.

Calafell, vist des d'un avió, el 1929. Com ha canviat la cosa!
Josep Badosa i Montmany

Grup de detinguts durant la Vaga General del setembre de 1931, al carrer Còdols de Barcelona. Aquesta vaga, en solidaritat amb un grup de presos de la CNT en vaga de fam, va acabar amb 18 morts i més de 250 detinguts. Gabriel Casas i Galobardes.

Venedor de gel al carrer dels Metges del barri de Sant Pere de Barcelona, el 1960. Eugeni Forcano

Cervera, agost de 1936. Al principi de la Guerra Civil, molts pagesos es van negar a abandonar els seus pobles, i van fer barricades per esperar l'exèrcit franquista.

L'orfenat de Sant Josep de Barcelona, a la cruïlla del carrer Provença amb Roger de Flor, convertit en Hospital Popular durant la Guerra Civil. Kati Horna, 1937