TREBALLEM PER FER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA 

El Moviment per la Independència el formen persones de distintes procedències, políticament transversals, la majoria dels quals no militem en cap partit polític però ens sentim units en el propòsit de treballar coordinadament per aconseguir la instauració de la República Catalana.

A la Segona Conferència Nacional per l’Estat Propi debatrem i aprovarem un Full de Ruta de País que involucra a tots els actors polítics i socials partidaris de la Independència. Ens proposem treballar conjuntament amb tots ells per assegurar l’execució eficient dels projectes que ens conduiran a les portes del nostre objectiu, moment que el convertirem en realitat mitjançant una candidatura de país que guanyi la majoria absoluta en percentatge i escons o en la forma que el Moviment per la Independència consideri més adequat.  (text)

Llegir-ne més

CRÒNIQUES DE L'ENTORN

COMUNICATS DE LA 2a CONFERÈNCIA

PAS A PAS

DEL PAPER I LES XARXES

ARTICLES DE FONS

LA 2a. CONFERÈNCIA ALS MITJANS

El dimecres 5 d’abril es van fer públiques les dades del Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del Centre d’Estudis i Opinió (CEO) corresponents al 1r trimestre del 2023.

Com ja és habitual, l’analista polític Francesc Abad n’ha fet una bona anàlisi que ha publicat en el seu blog “Dies de fúria. Dies de glòria”. En faig un resum dels punts més importants.

El més destacable és que el PSC s’està instal·lant com a força majoritària en aquest nou escenari polític que s’està obrint. És el partit amb més intenció de vot, situat en una forquilla entre el 23% i el 27%. Més enllà de ser el partit amb més fidelitat de vot (81,45) també és el que rep vots de tot arreu, fins i tot el que més en rep dels abstencionistes del 2021 (11,4%)

En segon lloc i des d’un punt de vista independentista, Abad destaca l’evidència del fracàs col·lectiu de les forces independentistes. Un fracàs, no només present, sinó que vaticina, també, com a fracàs en el futur si no es produeix un canvi radical en les relacions entre tots els actors polítics.

Tant ERC, com Junts i la CUP es mantenen en uns resultats molt similars als del 2021. Això és rellevant en el cas d’ERC, ja que tot i la seva política actual no perd suport electoral.

No hi hauria pràcticament abstenció entre els que van votar aquests partits el 2021. ERC presenta una fidelitat de vot del 70,7%. Junts del 66,4% i la CUP del 77,8%. Pel que fa a l’abstenció només la farien (potser) un 1,1% de votants d’ERC, un 2% de Junts i un 2,8% de la CUP.

L’espai espanyolista es reordena. La pràctica desaparició de C’s enforteix els quatre partits espanyolistes. Un 12,2% del vot de C’s va a parar a VOX. Un 9,8% al PP. Un 7.3% al PSC i un 2.4% als Comuns.

Abad analitza també dues operacions electorals que ell anomena “Groenlàndia” i “Fangòria”, noms que pren de dues cançons, l’una del grup Zombies i l’altre del grup Fangòria. Segons la seva anàlisi de les dades del CEO aquestes reflecteixen el fracàs d’ambdues operacions.

L’operació “Groenlàndia” seria la promoguda per l’ANC i la seva proposta de llista cívica que generaria un quart espai independentista que competiria amb els altres tres ja existents. Segons Abad les dades del CEO indiquen clarament el fracàs d’aquesta opció, ja que només un 0% dels votants d’ERC i CUP i un 1,3% dels de Junts es plantejarien votar una altra opció electoral.

L’operació “Fangòria”, correspondria a la que pregona l’abstenció com l’opció electoral més vàlida per fer la independència. Les dades del CEO indiquen que només un 1,1% dels votants d’ERC, un 2,8% dels de la CUP i un 2% dels de Junts s’abstindrien si ara es convoquessin eleccions.

Les dades evidencien també el fracàs de l’independentisme “oficial” representat per ERC, Junts i la CUP.

ERC no creix en vot. No aconsegueix res de la taula de “diàleg”. Només (i això ja és molt) manté el suport del seu electorat. Tot i la política que està desenvolupant això no es tradueix en forma de pèrdua de suport electoral. A més, són molt preocupants les xifres que ens diuen que només un 61% del seu electorat vol que Catalunya sigui un estat independent. Un 27,5 dels seus votants volen un estat federal i fins i tot un 9,6% ja els sembla bé continuar sent una comunitat autònoma.

Les dades revelen també un problema de credibilitat. Ara mateix, només un 7,2% dels votants d’ERC, un 13,3% dels de Junts i un 7,3% dels de la CUP creuen que la independència és mínimament probable en els següents 5 anys. Un 91,6% dels votants d’ERC, un 86,6% i un 90,3% dels de la CUP es posicionen que en els propers 5 anys la independència és molt poc probable o gens probable.

Les conclusions de Francesc Abad són clares: ERC, Junts i la CUP no desapareixeran, ni ho faran tampoc els seus votants. Les operacions "Groenlàndia" i "Fangòria" estan condemnades al fracàs. Cal doncs, ser-hi tots, si no, no hi ha independència possible. 

“Fa molt temps que l’independentisme ha perdut tota capacitat de llegir el país i de formular un discurs, un projecte, de país. Ens estem equivocant molt. I la factura comença a arribar, com demostren els resultats del BOP del CEO.

L’ANC i la societat civil haurien d’estar treballant en això, rellegint el país, refent el discurs i restablint consensos i estratègies de mínims, però compartides, en comptes d’estar treballant en operacions com la “Groenlàndia”, per acabar de dinamitar l’independentisme i sumir-lo en una fractura irreversible. Les dades són claríssimes com mai.”

El dimecres 5 d’abril es van fer públiques les dades del Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del Centre d’Estudis i Opinió (CEO) corresponents al 1r trimestre del 2023.

Com ja és habitual, l’analista polític Francesc Abad n’ha fet una bona anàlisi que ha publicat en el seu blog “Dies de fúria. Dies de glòria”. En faig un resum dels punts més importants.

El més destacable és que el PSC s’està instal·lant com a força majoritària en aquest nou escenari polític que s’està obrint. És el partit amb més intenció de vot, situat en una forquilla entre el 23% i el 27%. Més enllà de ser el partit amb més fidelitat de vot (81,45) també és el que rep vots de tot arreu, fins i tot el que més en rep dels abstencionistes del 2021 (11,4%)

En segon lloc i des d’un punt de vista independentista, Abad destaca l’evidència del fracàs col·lectiu de les forces independentistes. Un fracàs, no només present, sinó que vaticina, també, com a fracàs en el futur si no es produeix un canvi radical en les relacions entre tots els actors polítics.

Tant ERC, com Junts i la CUP es mantenen en uns resultats molt similars als del 2021. Això és rellevant en el cas d’ERC, ja que tot i la seva política actual no perd suport electoral.

No hi hauria pràcticament abstenció entre els que van votar aquests partits el 2021. ERC presenta una fidelitat de vot del 70,7%. Junts del 66,4% i la CUP del 77,8%. Pel que fa a l’abstenció només la farien (potser) un 1,1% de votants d’ERC, un 2% de Junts i un 2,8% de la CUP.

L’espai espanyolista es reordena. La pràctica desaparició de C’s enforteix els quatre partits espanyolistes. Un 12,2% del vot de C’s va a parar a VOX. Un 9,8% al PP. Un 7.3% al PSC i un 2.4% als Comuns.

Abad analitza també dues operacions electorals que ell anomena “Groenlàndia” i “Fangòria”, noms que pren de dues cançons, l’una del grup Zombies i l’altre del grup Fangòria. Segons la seva anàlisi de les dades del CEO aquestes reflecteixen el fracàs d’ambdues operacions.

L’operació “Groenlàndia” seria la promoguda per l’ANC i la seva proposta de llista cívica que generaria un quart espai independentista que competiria amb els altres tres ja existents. Segons Abad les dades del CEO indiquen clarament el fracàs d’aquesta opció, ja que només un 0% dels votants d’ERC i CUP i un 1,3% dels de Junts es plantejarien votar una altra opció electoral.

L’operació “Fangòria”, correspondria a la que pregona l’abstenció com l’opció electoral més vàlida per fer la independència. Les dades del CEO indiquen que només un 1,1% dels votants d’ERC, un 2,8% dels de la CUP i un 2% dels de Junts s’abstindrien si ara es convoquessin eleccions.

Les dades evidencien també el fracàs de l’independentisme “oficial” representat per ERC, Junts i la CUP.

ERC no creix en vot. No aconsegueix res de la taula de “diàleg”. Només (i això ja és molt) manté el suport del seu electorat. Tot i la política que està desenvolupant això no es tradueix en forma de pèrdua de suport electoral. A més, són molt preocupants les xifres que ens diuen que només un 61% del seu electorat vol que Catalunya sigui un estat independent. Un 27,5 dels seus votants volen un estat federal i fins i tot un 9,6% ja els sembla bé continuar sent una comunitat autònoma.

Les dades revelen també un problema de credibilitat. Ara mateix, només un 7,2% dels votants d’ERC, un 13,3% dels de Junts i un 7,3% dels de la CUP creuen que la independència és mínimament probable en els següents 5 anys. Un 91,6% dels votants d’ERC, un 86,6% i un 90,3% dels de la CUP es posicionen que en els propers 5 anys la independència és molt poc probable o gens probable.

Les conclusions de Francesc Abad són clares: ERC, Junts i la CUP no desapareixeran, ni ho faran tampoc els seus votants. Les operacions "Groenlàndia" i "Fangòria" estan condemnades al fracàs. Cal doncs, ser-hi tots, si no, no hi ha independència possible. 

“Fa molt temps que l’independentisme ha perdut tota capacitat de llegir el país i de formular un discurs, un projecte, de país. Ens estem equivocant molt. I la factura comença a arribar, com demostren els resultats del BOP del CEO.

L’ANC i la societat civil haurien d’estar treballant en això, rellegint el país, refent el discurs i restablint consensos i estratègies de mínims, però compartides, en comptes d’estar treballant en operacions com la “Groenlàndia”, per acabar de dinamitar l’independentisme i sumir-lo en una fractura irreversible. Les dades són claríssimes com mai.”

VISIONS I OPINIONS D'INDEPENDENTISTES COM TU

La cruïlla de l’ANC

Per MIQUEL SELLARÉS I PERE PUGÈS

El PuntAvui 10 març 2023

(Títol)

Aquest cap de setmana, l’ANC enfronta una situació que pot ser transcendental per al seu futur. Dos dies abans de començar la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista només en coneixem la data, lloc, els títols de les ponències i, des de fa pocs dies, el nom dels ponents. Tot sembla indicar que es tractarà d’unes sessions de treball centrades en definir l’estratègia del moviment civil i no tant en el replantejament del paper de l’entitat en aquesta segona etapa del procés i en la reconfiguració de la seva estructura organitzativa. La crisi interna viscuda des de pocs mesos després de la constitució de l’actual Secretariat Nacional faria aconsellable que abans de llençar-se a estructurar el conjunt del moviment civil, l’ANC faci un balanç rigorós de quina és la seva força i estat d’ànim reals i, sobretot, recuperi el debat intern com a eina de revitalització de la pròpia organització.

Sembla que el contingut de les ponències serà conegut pels assistents en la sessió matinal dedicada a les entitats inscrites. La proposta de treball és que l’endemà ja es puguin fer públiques les conclusions que permetin posar en marxa un gran Pacte del Moviment Civil independentista. Tal com s’ha plantejat, aquesta no sembla la millor manera de començar una Conferència amb aquestes pretensions. Pot ser vista com una fugida endavant per tapar les pròpies debilitats i, en tot cas, per dinamitzar la vida interna de dalt a baix, just a l’inrevés del que hauria de fer una organització assembleària.

L’objectiu d’aquesta Conferència és lloable i necessari, però tal com estan les coses, el sol fet que estigui organitzada únicament per una de les entitats del moviment civil, que es parteixi del supòsit que el conjunt del moviment independentista només es posarà en marxa per la pressió del braç civil i que aquesta pressió s’ha de portar al límit entrant, si cal, en confrontació amb el braç polític i en el terreny electoral, pot ser una jugada mestra o pot portar l’ANC cap al desastre absolut.

El moviment independentista va prendre volada, ara fa més de dotze anys, per l’impuls del braç civil però no ho va fer ni al marge del braç polític ni per enfrontar-s’hi. De forma ben gràfica, la manifestació de l’11-S del 2012 va mostrar-nos unes primeres files, darrera la pancarta, farcida de representants polítics i de les principals entitats del país. Darrera, hi havia més d’un milió de persones empenyent, però també vigilant que ningú dels de davant girés cua. I això va passar fins al 27-O de 2017, quan la gent esperava unes instruccions que no van arribar mai. Això justifica la desconfiança, però no l’enfrontament.

Han passat més de 5 anys des de llavors. No hi ha una estratègia comuna. De fet, s’ensumen algunes estratègies parcials i poca cosa més. Calen estratègies complementàries i

compartides. Si cal, i caldrà, convé acordar les divergències i fins on portar els enfrontaments interns en el moviment. Convé despistar l’adversari però mai els companys. Convé recordar que la nostra força és la gent i la nostra gent no és un ramat de xais. La nostra gent té capacitat de raonar, de prendre decisions i, quan cal, de plantar-se davant de decisions errònies. En aquesta lluita, tots som voluntaris i als voluntaris se’ls convenç, se’ls fa còmplices, però quan algú els confon amb un exèrcit de soldats a sou, els voluntaris deixen sol el general i els seus oficials. Sembla que algú encara no ho ha entès.

Fins al 2017, l’ANC era formada per un estol enorme de voluntaris. Algú els va enganyar o els va prendre per peons sense vida pròpia. Avui, i potser des de llavors, l’ANC ha anat abandonant el seu esperit, uns per desànim i altres per un excés de protagonisme de curta volada, fins arribar a un estadi on el Comitè Permanent actua com si fos l’executiva d’un partit, el Secretariat Nacional tendeix a ser el Consell Nacional o el Comitè Central descafeïnat i, en conseqüència, les bases deserten. El cor d’aquesta gent és a l’ANC i compleixen amb els mínims, però es van convertint en espectadores que, al final, només els queda el dret de deixar de pagar pel trist espectacle que se’ls ofereix.

La direcció de l’ANC fa temps que ha decidit mirar cap a un altra banda i enlloc de fer valdre el millor actiu que té, la gent, ha anat muntant un aparell burocratitzat que li permet mantenir viu l’espectacle, però es mostra incapaç de renovar-lo, d’adaptar-lo a les noves exigències. Per aquest camí, s’acaba la funció i caldrà escriure una nova obra i, com a molt, reciclar alguns dels components. Per sort, la gent hi és i vol tornar a ser-ne la protagonista principal.

Tant de bo que la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista –tot i els dèficits organitzatius– sigui molt exitosa i no un espectacle efímer. Tant de bo que aconseguís l’objectiu de constituir un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència. Tant de bo que els grans canvis que necessita el moviment independentista comencin dins l’ANC, trencant la dinàmica negativa dels darrers anys i tornant a ser l’entitat oberta i aglutinadora de totes les sensibilitats del moviment. Potser diumenge començarem a saber si tot això és possible.

El Moviment per la Independència de Catalunya (MxI) va néixer fa tretze anys a partir d’un procés participatiu d’un grup de persones que defensaven el dret d’autodeterminació del poble català. De la 1a Conferència Nacional per l’Estat Propi (30 d’abril de 2011 al Palau de Congressos de Montjuic) que va promoure el Moviment, va surgir l’Assemblea Nacional Catalana, fundada el 19 de març de 2012.

Som un grup plural de gent ideològicament transversal, estretament implicada en el independentisme i que hem participat activament en la primera etapa del procés d’independència de Catalunya. Gent que sabem que la veritable força del moviment per la independència es la gent, som tots i cadascú de nosaltres, de la nostre capacitat d‘organitzar-nos i d’estirar i comprometre entitats i partits. Gent, sobre tot, amb voluntat de seguir lluitant per continuar el camí cap a la independència, amb un nou Full de Ruta que actualitzi l’estratègia necessària per fer efectiu l’Estat Propi. El Moviment per la Independència està obert a tothom que comparteixi el Manifest de 2022 i el signe.

Principals Consideracions

El repte democràtic de Catalunya durant la primera etapa del procés esmentat va tindre la resposta repressiva de l’Estat espanyol amb empresonaments, exili i estratègies de persecució per estendre la por i la desmobilització.

Des de la declaració d’independència de 2017, l’estratègia doble i simultània de l’Estat ha sigut, per una banda, la repressió judicial, policial i econòmica, i, per l’altre, un diàleg buit i inoperant, per netejar la seva imatge internacional, i vantar-se de haver aconseguit la “normalitat institucional” amb Catalunya i de haver dividit el independentisme. La resposta de molts actors independentistes ha sigut, a la pràctica, deixar en segon terme l’objectiu de la independència.

L’experiència secular i la dels darrers anys demostra que la via de la negociació nos ens portarà al exercici acordat del dret a l’autodeterminació.

Els fets demostren que per plantejar un nou embat amb garantia d’èxit, la societat catalana como a tal ha de recuperar el comandament del procés i els actors polítics i socials han de actuar de forma coordinada i supeditar els interessos de part als comuns.

El reconeixement internacional de la República Catalana només serà possible després de assolir i demostrar el control del territori propi.

Principals Manifestacions

Ara és l’hora d’iniciar la segona etapa del procés cap a la independència, després de les experiències viscudes i assimilades i de maduració del moviment.

Cal superar el desànim i tornar a il·lusionar al país amb l’esperança d’una llibertat nacional necessària i possible.   

Es fa imprescindible la catarsis d’identificar i reconèixer els errors comesos fins aquí, però també treure profit dels aprenentatges que se’n poden extreure, tant pel que fa a les conductes i estratègies de l’Estat com de les nostres. 

Les noves estructures legals, polítiques i econòmiques de la República Catalana són imprescindibles per les transformacions que la nostre societat necessita per viure amb llibertat, dignitat i benestar, i per conviure en igualtat dins la Unió Europea i amb la resta de pobles del planeta.

La instauració de la República Catalana només serà possible per vies de confrontació no-violentes i democràtiques. Si la Taula de diàleg o altres possibles iniciatives no comporten la celebració d’un Referèndum d’Autodeterminació acceptat per l’Estat espanyol, les pròximes eleccions autonòmiques s`hauran de convertir en plebiscitàries amb un únic punt programàtic: la instauració de la República Catalana i l’inici del procés constituent. Per assegurar la seva lectura plebiscitària, només hi hauria d’haver una candidatura de país que rebi el suport de tots els partits , entitats i organitzacions independentistes.

Com vam fer en la 1a. Conferència Nacional per l’Estat Propi cal dotar-nos de un Full de Ruta de País per aquesta nova etapa on, entre altres objectius, s’assigni el comandament i lideratge a un òrgan col·legiat amb autoritat i recanvis fàcils.

Contribuïm a crear les condicions necessàries per instaurar la República Catalana, ja sigui aconseguint  que la candidatura de país guanyi la majoria absoluta en vots i escons en les pròximes autonòmiques, o en el moment i forma que el conjunt del moviment per la independència considerin més adequat.

Estem debatent i volem aprovar un Full de Ruta que involucri a tots els actors polítics i socials i assigni a cada un el paper més adient per assegurar aquelles condicions i garantir la supervivència organitzativa, econòmica i legal de cadascun, actuïn des de l’interior o de l’exterior. S’estructurarà per Fronts i Projectes

.

Entenem que en aquesta nova etapa es necessari, entre altres coses, inspirar i revitalitzar  estratègies compartides i la necessària unitat d’acció dels tres grans recursos actuals del moviment: la societat civil amb les seves diverses organitzacions, els partits i les institucions polítiques autonòmiques i, un nou i fonamental actor,  el Consell de la República, amb l’Assemblea de Representants com a òrgan legislatiu, i el Govern del Consell com a òrgan executiu, tots dos a l’exterior,  i els Consells Locals a l’interior.

EL “MOVIMENT PER LA INDEPENDÈNCIA” CRIDA A TOTA LA CIUDADANIA PERQUÈ PARTICIPI A LA 2A CONFERÈNCIA NACIONAL PER L’ESTAT PROPI